Les primeres formes de representacions teatrals remunten des de l'inici del temps amb una barreja de màgia i religió; es cantava, ballava i es gesticulava per demanar coses als déus. Amb el temps, aquests balls i cançons, es van substituir per maquillatge i personatges, de la mateixa manera que les postures, els gestos i els moviments van passar a formar part d'un codi comunicatiu. Actualment, de totes aquestes tradicions culturals, ha estat l'educació infantil la disciplina que ha incorporat més tècniques de representació com ara el llenguatge corporal, gestual i postural, que faciliten l'aspecte lúdic, expressiu i emocional dels infants. pel que fa com a eina educativa, és important destacar la diferència entre:
- Representació teatral: Es refereix a un espectacle, amb l'objectiu de ser representat en un escenari. Des d'aquesta visió, la prepresentació teatral suposa per als infants:
- Poder viure diferents situacions i sentiments.
- Potenciar la seva creativitat.
- Assimilar i dominar l'espai i el temps així com el seu propi esquema corporal.
- Desenvolupar l'expressió corporal, lingüística, plàstica i ritmicomusical.
2. El joc dramàtic: Té per objectiu cercar una forma d'expressió on el que interesa és el procés de realització. L'infant se sent protagonista i aquest clima distès i proper li permet reviure una infinitat de relats. Aquest suposa la posada en acció de les capacitats expressives i comunicatives de l'infant a través del seu cos. El joc dramàtic inclou diferents mopdalitats, entre les quals podem distingir:- Dramatitzzació de poemes i cançons: A partir dels 18 mesos és molt comú acompanyar els jocs amb cançons o poemes. Aquests són de caire repetitiu on s'esdevenen situacions similars a les que hi viuen els infants.
- El mim: Consisteix en actuar sense parlar. Dels 0 als 3 mesos, és importantíssim gesticular amb la cara per rebre estímuls dels nadons. A mesura que l'infant creix, les cançons de falda van acompanyades de gestos, sobretot facials, són un mitjà d'expressió que procedeix i acompanya la paraula. Serà a partir dels 3 anys, quan els mateixos infants comencaran a imitar als adults propers.
- Els putxinel·lis i els titelles: Els putxinel·lis són una mena de guants en forma de ninots molt recomenables en els nados de 3 a 9 mnesos, ja que aquests, el primer que descobreixen són les mans i els hi agrada jugar amb elles.Desprès tenim els titelles articulars poden ser de diverses formes. Aquests permeten parlar en públic i estimulen els sentits i curiositats dels més petits.
El joc dramàtic necessita alguns recursos com ara màscares, maquillatge, vestuari, text i música, per potenciar l'interès per l'expressió. els infants podran convertir-se en personatges imaginaris, actuar i escenificar contes i moviments.
Dins de la representació teatral i de joc dramàtic, la funció de l'educador/a serà de participari, però sense treure protagonisme als infants. Els educadors/es han de para atenció als processos dels infants i aprofitar-los per donar valors educatius i morals. També poden aprofitar i a través del joc de representació, corregir pronunciacions i postures i desenvolupar habilitats com ara la observació, creativitat, expressivitat. El seu paper ha de ser MOTIVADOR.
